Introducció a l'EURO

Sent to us by Catalina Servera Mestre and Francisca Alomar Borrás of the Govern Balear - Conselleria d'Educació, Cultura i Esports, SPAIN, 1997

Catalan translation of the Spanish original.

Contribution to the EDUVINET "European Monetary Union" subject

TÍTOL DE LA UNITAT DIDÀCTICA:

INTRODUCCIÓ A L'EURO

Per a l'elaboració d'aquesta unitat s'han tingut en compte alguns aspectes didàctics estructurals del model educatiu establert per a l'Educació Secundària Obligatòria (LOGSE)

0. Coneixements previs

Els participants hauran d'haver treballat almenys, els temes següents:

1. Unió Europea: principis, finalitats i països que la integren.
2. Tractat de Maastrich: fonaments i repercussions.
3. Conceptes breus de termes econòmics: mercat de divises, tipus de canvi, Producte Interior Brut, renda nacional, despesa nacional, inversió, ingressos públics, inflació, etc.

1. Objectius generals de la unitat

Consideram que els principals objectius que els participants haurien d'assolir amb la unitat didàctica són, sobretot els següents:

1.1. Conèixer el Sistema Monetari Europeu (SME).

1.2. Conèixer els requisits per formar part de la moneda única l'any 1999.

1.3. Conèixer les repercussions de la introducció de la moneda única.

1.4. Avaluar els efectes i els impactes de l'euro dins la societat.

2. Continguts

2.1. Conceptes

De mode general, s'exposa ara el següent índex de conceptes que poden ser objecte de treball en la unitat. Com és lògic, el nivell de desenvolupament de cada concepte ha de ser adequat al grup de participants en l'experiència. Se cercarà especialment la comprensió bàsica dels conceptes generals i nuclears.

A. La Unió Monetària Europea (UME)

B. La integració comunitària i la unió econòmica i monetària

C. La unió econòmica

D. La unió monetària

E. El procés de la Unió Monetària Europea

F. L'euro, moneda única europea

F.1. L'euro i les denominacions nacionals a la segona etapa

F.2. Curs legal

F.3. Continuïtat dels contractes

G. Els criteris de convergència: requisits per formar part de la moneda única l'any 1999

H. Conseqüències de la UME

H.1. Conseqüències per a les empreses

H.2. Política monetària

H.3. Tipus d'interès

H.4. Política fiscal

H.5. El sector bancari

H.6. Consumidors

2.2 Procediments

L'assoliment dels objectius anteriors pot veure's facilitat mitjançant la realització d'activitats que permetin la pràctica de procediments relacionats amb:

• La lectura i el visionat de fonts documentals.
• La recopilació de la legislació i documentació relacionada amb la unió econòmica i monetària.
• La realització d'enquestes a diferents sectors (empreses, comerç, banca, ...)
• L'anàlisi i interpretació de taules i gràfiques amb dades estadístiques.
• Els jocs de simulació adoptant com a unitat de valor econòmic l'euro.

2.3 Actituds i valors

L'euro, com qualsevol fenomen de caràcter social i/o econòmic, presenta dilemes, provoca efectes i situacions, i crea condicions que afecten positivament i negativament la vida de les persones, de les comunitats i de les seves cultures. Naturalment, la unitat ha de preveure activitats que permetin als participants fer-se conscients d'aquestes qüestions problemàtiques. A continuació es plantegen alguns exemples de continguts actitudinals a desenvolupar:

• Reconeixement de l'euro com a fenomen de comunicació entre cultures, amb els efectes positius i negatius.
• Reconeixement de l'euro com a dinamitzador econòmic, amb els efectes positius i negatius.
• Valoració de l'euro en un marc de desenvolupament econòmic sostenible.
• Reconeixement i valoració de la necessitat i importància de la introducció de l'euro en el país.

3. Materials

Són molts evidentment, els materials que els professors/es poden utilitzar com a suport de la unitat didàctica. A continuació se'n dóna una relació inicial:

• Textos escrits (manuals de caràcter general, monografies i informes, publicacions especialitzades, fulletons, etc.)
• Material cartogràfic (mapes generals).
• Instruments de càlcul i material informàtic (hardware i software).
• Jocs de simulació.
• Qüestions i models d'enquestes.
• Materials per a l'avaluació d'impactes socieconòmics.

4. Activitats que es poden desenvolupar i tractament a la diversitat

La complexitat del tema fa que el ventall d'activitats que s'hi proposen sigui molt ample. Els professors, en els condicionaments propis del marc escolar, hauran de seleccionar i prioritzar les que consideren més factibles, interessants o necessàries. Les activitats que s'esmenten a continuació són exposades només com a exemples. D'altra banda, la varietat d'activitats permet una adequada atenció a la diversitat d'alumnes participants, d'acord amb els seus interessos, expectatives, aptituds i motivacions.

• Redacció (voluntària o obligada) de diaris de l'activitat per part dels participants.
• Elaboració de periòdics o de murals informatius.
• Realització d'entrevistes a personatges.
• Elaboració d'enquestes temàtiques.
• Realització d'un debat o d'una taula rodona entre experts convidats expressament.
• Disseny d'un programa d'informació a diferents col×lectius.
• Consulta de cartografia.
• Realització d'una exposició pública sobre el tema, amb els materials elaborats i/o recollits.
• Preparació d'un programa de conferències realitzades per experts per als pares i mares.
• Recerca d'informació a través de xarxes informàtiques.
• Realització d'intercanvis programats entre centres escolars interessats en el tema.

5. Procediments i criteris d'avaluació

L'avaluació dels resultats del desenvolupament de la unitat ha d'incloure, no només l'avaluació de si els participants han assolit i en quin grau els objectius prevists, sinó també l'avaluació del desenvolupament de les activitats i de la pròpia unitat didàctica per tal de fer les correccions pertinents i útils per a una futura aplicació. S'hi han de tenir en compte també altres aspectes com: avaluació del grau de col×laboració de la comunitat educativa, dels sectors o institucions, etc. Entre d'altres, els instruments per a l'avaluació poden ser:

• Qüestionaris didàctic i protocols tòpics d'avaluació de l'adquisició dels conceptes i procediments.
• Qüestionaris (preactivitat i postactivitat) sobre les actituds i els coneixements previs i adquirits pels participants.
• Valoració qualitativa dels materials elaborats pels participants en l'experiència i del grau d'implicació i participació de cada un d'aquests en la realització de les activitats .
• Quantificació de les persones assistents als actes organitzats pels alumnes.
• Qüestionaris per als participants (alumnes i professors).

Pel que fa als criteris d'avaluació, hauran de ser definits pels dinamitzadors de l'experiència en base als objectius que es pretenen aconseguir. Alguns exemples de criteris d'avaluació poden ser:

1. Referit a l'objectiu número 1: Assolir aquest objectiu voldrà dir que l'alumne/a serà capaç de comprendre el SME.
2. Referit a l'objectiu número 2: Assolir aquest objectiu voldrà dir que l'alumne/a tindrà coneixements dels criteris de convergència, de l'existència de les fases per a la introducció de l'euro i de la gestió de l'euro.
3. Referit a l'objectiu número 3: Assolir aquest objectiu voldrà dir que l'alumne/a serà capaç d'explicar la utilitat de la moneda única en els àmbits: mercat internacional i intra UE, de conèixer els diferents bitllets i monedes de l'euro i l'ús a l'àmbit quotidià.
4. Referit a l'objectiu número 4: Assolir aquest objectiu voldrà dir que l'alumne/a serà capaç de comprendre els efectes dins el mercat laboral i l'entorn socieconòmic.

Un exemple d'una part del contingut de l'apartat H:

Conseqüències de la UME

La UME provocarà canvis institucionals que suposen canvis de política econòmica. Les noves polítiques fiscals i monetàries afecten el comportament dels mercats financers, els sindicats, les empreses, la banca i altres agents econòmics.

H.1. Conseqüències per a les empreses

L'euro serà una oportunitat per redinamitzar l'economia europea, reforçar la competència de les empreses europees i donar major poder monetari a Europa.

D'àmbit comercial:

• Mentre no s'implanti la moneda única, els efectes positius del mercat únic seran limitats: la competència serà, doncs, progressiva.
• L'euro igualarà preus, i els consumidors no necessitaran comprar a l'estranger per estalviar.
• Les empreses hauran d'adaptar les estratègies comercials.

D'àmbit financer:

• S'eliminaran els costs de conversió de monedes a totes les transaccions internes de la zona de moneda única.. El risc de canvi es limitarà a les transaccions entre la zona euro i la resta.
• L'euro serà una moneda estable, ja que un banc central independent i una bona gestió de les finances públiques li donaran una major garantia. A més, atraurà l'estalvi mundial i permetrà que les empreses es puguin beneficiar d'interessos més baixos.

D'àmbit comptable:

• Es necessari preparar-se informàticament.
• La fixació de les taxes de canvi suposarà guanys o pèrdues de canvi sobre les monedes tractades comptablement, segons es valorin més o menys.

H.2 Política monetària

Es reduirà el marge de maniobra per adoptar polítiques independents, ja que el països europeus no tindran independència econòmica ni pressupostària.

H.3 Tipus d'interès

Els tipus d'interès hauran d'uniformar-se, encara que hi pugui haver diferències en funció del nivell d'eficiència dels respectius mercats de capitals i del risc de determinats actius financers.

H.4 Política fiscal

La política fiscal estarà limitada pel mercat. Els Governs perdran autonomia per finançar els dèficits pressupostaris, i la capacitat d'imposar imposts diferents es veurà reduïda a mesura que els factors de producció guanyin en mobilitat. Així mateix, el finançament del dèficit públic serà limitat per l'autoritat central.

H.5 El sector bancari

La UME té com a objectiu crear una moneda única a una zona en la qual, a hores d'ara, circulen divises diferents. Una moneda única implica parlar de una política monetària única i, en conseqüència, d'un BCE que marqui les directrius. El SBCE (Sistema europeu de bancs centrals) serà el braç executor, i l'objectiu principal d'ambdós, l'estabilitat dels preus

Quan l'euro entri en circulació, el mercat en el qual treballaran les entitats financeres oferirà majors possibilitats de negoci, però també una forta pressió competitiva.

El nivell d'exigència d'eficiència i de productivitat assolirà les màximes cotes. Les vies amb les quals compten els bancs i caixes espanyoles per arribar a l'euro en les condicions adients no són gaires, segons opinió dels experts, i passen fonamentalment per fer-se amb la grandària adequada o per l'especialització.

En el cas de les caixes d'estalvis espanyoles, es recomana impulsar les fusions entre caixes de diferents Comunitats Autònomes, mentre que per al sector bancari s'apunta la possibilitat que es produeixi qualque concentració entre entitats, especialment en el segment de la banca mitjana. També alguns bancs podrien desaparèixer, ja que no totes les entitats podran respondre adequadament als imminents reptes. Serà necessari, en opinió de diferents sectors, establir aliances estratègiques entre grans entitats per desenvolupar activitats concretes del negoci bancari.

a. Conseqüències de la moneda única en el sector bancari.

La introducció de la moneda única i la posada en marxa del BCE l'1 de gener de 1999 suposarà la centralització de la política monetària de la UE, hi haurà una coordinació més exigent de les polítiques econòmiques i pressupostàries entre els estats membres, les polítiques econòmiques financeres hauran de decidir com ajustar els sistemes davant l'arribada de l'euro.
La posada en marxa de la 3a fase de la UME suposarà un canvi radical a la política econòmica, monetària i pressupostària de la UE. Totes les monedes, excepte la lliura esterlina i la corona danesa, que poden escollir quedar-se al marge de la UME, hauran d'alinear les seves polítiques monetàries a la política monetària que dicti el BCE, el qual definirà la política monetària de la UE, amb l'objectiu principal de mantenir l'estabilitat de preus.
El Tractat de Maastrich estipula també que els Estats membres consideraran les polítiques econòmiques com un assumpte d'interès comú i les coordinaran en el sinus del Consell.
La resta de països de la UE que no s'incorporin a la tercera fase de la UEM hauran de pagar un cost elevat, i s'hauran de sotmetre a una autodisciplina econòmica i monetària molt més forta per a tractar d'agafar el tren en marxa de la moneda única.

1. Política monetària.

Les franges del 15% s'han demostrat eficaces en l'objectiu de l'estabilitat dels tipus de canvi. La decisió dels Dotze va permetre que cada país iniciàs un procés d'adaptació de la política monetària a la seva situació econòmica particular, sense menyscabar la convergència europea.
És evident que el Banc d'Espanya perdrà capacitat autònoma d'actuació sobre els tipus d'interès i canvi. Però aquest marge d'actuació que fins ara ha tingut ja s'ha vist reduït notablement per la creixent globalització de les economies i per la necessitat de convergència europea.
Si Espanya s'incorpora a la UEM, l'institut emissor haurà de delegar la definició i execució de la política monetària al BCE, però els experts assenyalen que aquesta serà una cessió d'iure, ja que a la pràctica el que dicta les línies directrius és el Bundesbank.

2. Política de canvi.

El Banc d'Espanya no té ara plens poders i els mercats ofereixen un fort contrapès. El Govern és el que formula la política de canvi i el que elegeix la paritat de la pesseta, devaluant o avaluant-la, dins el Sistema Monetari Europeu.
L'institut emissor fins ara pot graduar l'apreciació o depreciació de la moneda. Dins de la UEM, el Govern i el Banc d'Espanya perdran facultats a favor del Consell de Ministres d'Economia i Finances (ECOFIN) i també a favor del futur Banc Central Europeu.

3. El control de les reserves de divises.

Si bé la Llei d'Autonomia del Banc d'Espanya atorga plena potestat per posseir i gestionar les reserves oficials, a partir de 1999, es transferirà una part dels seus actius de divises al BCE, que en serà l'encarregat de la gestió. El consell de govern del BCE decidirà, en funció de la dimensió inicial de la zona de l'euro, la quantitat exacta que ha de ser transferida (aportació d'actius denominats en monedes d'Estats no membres i en or). Aquesta transferència té com objectiu dotar el BCE d'actius que poden emprar-se a les operacions de política de canvi per intervenir en el mercat de divises. Les reserves que no siguin objecte de transferència romandran en poder dels bancs nacionals sota la vigilància del BCE.
Cal remarcar que les operacions que sobrepassin un determinat volum requeriran la prèvia aprovació del BCE. El Banc d'Espanya supervisarà les entitats financeres espanyoles, però el BCE contribuirà a la bona gestió de la labor mitjançant l'estreta col×laboració entre els distints supervisors europeus.

4. Inversió

Quant a la banca d'inversió, es preveuen canvis en el finançament de les empeses, en la gestió de fons, en les inversions de borsa, en les emissions de deute i en les operacions a mercats monetaris.

5. Mercat de valors

L'euro donarà agilitat a les borses europees, eliminant el risc canviari i els diferencials d'inflació. Els inversors intraeuropeus ja no hauran de preocupar-se dels riscs de fluctuació de les divises que formin part de la UEM.
D'altra banda, augmentarà significativament la competència entre els operadors europeus, una vegada eliminats gran part dels costs d'estudis en els diferents mercats. Així, augmentarà la inversió transnacional dels operadors institucionals, especialment els fons d'inversió i els inversors privats tindran un major interès d'invertir a l'estranger.

6. Fons d'inversió

L'obertura dels mercats de capitals no afecta gaire les institucions d'inversió col×lectiva: els efectes es notaran més en els grups financers als quals pertanyen -bancs i caixes, fonamentalment-. Que seran els que hauran de fer un esforç d'adaptació a l'euro.

7. Competència

Es preveu un augment de la competència, però entre gestores espanyoles. No s'espera en canvi, un increment espectacular de la presència d'institucions estrangeres, ja que s'ha de tenir en compte que la comercialització de fons està pràcticament en la seva totalitat en mans de bancs i caixes d'estalvis, que compten amb extenses xarxes comercials per col×locar els seus productes. D'aquesta forma, deixen poc espai per operar a les gestores estrangeres que no disposin de xarxes.

8. Rendibilitats

La reducció dels tipus d'interès, farà que les rendibilitats ofertades pels FIAMM deixen de ser interessants per als inversors, sobretot per als espanyols, acostumats en els darrers anys a obtenir rendiments propers als dos dígits d'aquests productes.
Es preveu, de igual forma, un transvasament de patrimoni cap a altres productes capaços d'obtenir rendibilitats més altes, com els fons de renda variable.
Si es té en compte que els FIAMM gestiones més de vuit milions de pessetes, quasi el 60% del volum dels fons, el canvi tindrà moltes conseqüències, tant per a les gestores com per als partícips.
La recerca de rendibilitats més elevades ajudarà també l'apogeu dels fons internacionals, tant d'entitats espanyoles com estrangeres.

9. Comissions

La major competència i la recerca de rendibilitat implicaran una rebaixa de les comissions que cobren els fons d'inversió als partícips. Es preveu un descens de les comissions de gestió i de dipòsit.
D'altra banda, podria produir-se un gradual augment de les comissions de reemborsament i, fins i tot l'aparició en alguns fons de comissions de subscripció, que ara quasi no existeixen a la pràctica.

10. Legislació

La inversió collectiva espanyola i l'europea estan pendents de la segona Directiva de serveis d'inversió (aturada des de fa anys a la Comissió per les discrepàncies entre els països membres) i de l'harmonització fiscal. La Directiva ha d'establir i harmonitzar nous tipus de fons, com els fons de fons o els fons de dipòsits, però aquests dos processos estan al marge de la UEM.

11. Problemes de la moneda única: el cost de la implantació

La implantació de la UEM comporta una sèrie de problemes: elevats costos d'adaptació, disminució dels marges, desenvolupament tecnològic, compareixença de noves formes de negoci, ...
Les conseqüències més rellevants de la UEM per a les entitats sorgeixen de la major pressió competitiva que implica l'euro en el sector bancari.
La patronal bancària du temps reclamant que l'Estat sufragi els costos que reportarà l'entrada en vigor de la moneda única a les entitats financeres. La CECA (Confederació Estatal de Caixes d'Estalvi) també s'ha manifestat sollicitant beneficis fiscals.
Per ara, els costs de la transició és una de les qüestions prioritàries per resoldre: la federació bancària de la UE assenyala que el 54% del cost total de la implantació de l'euro correspondrà a la tecnologia (de fet, seran els informàtics els que més tasca tindran amb la moneda única), seguit de les partides de màrqueting i relacions públiques (15%) i de formació del personal (10%).

Aspectes de la banca comercial que es veuran afectats per la implantació de la moneda única:

• S'hauran d'incorporar els decimals en els sistemes comptables..
• Es crearà un sistema de pagaments per a tota la zona de l'euro: el TARGET, que és un gran sistema interconnectat de liquidació en temps real; la interconnexió estarà denominada en euros, encara que les divises nacionals circulin durant els propers tres anys.
• Es preveu que amb la implantació de la UEM hi haurà una major oferta de productes i serveis, augmentarà la competència i creixerà la pressió sobre els marges d'intermediació.
• Els experts esperen un fort augment de fusions i adquisicions bancàries, mentre que altres sectors assenyalen que tan sols hi haurà aliances tecnològiques entre les entitats.

El Banc Central Europeu i el Sistema Europeu de Bancs Centrals.

A la segona fase de la Unió es crea i assumeix les seves funcions l'Institut Monetari Europeu (IME), precursor del Banc Central Europeu. El Consell de l'IME és administrat i gestionat per un Consell format per un president i els governadors dels bancs centrals nacionals. El Tractat de Maastrich estableix les seves funcions: reforçar la cooperació entre els bancs centrals nacionals, reforçar la coordinació de les polítiques monetàries dels Estats membres, supervisar el funcionament del SME, celebrar consultes sobre assumptes que siguin competència dels bancs centrals nacionals i que afectin l'estabilitat de les entitats i mercats financers, assumir les funcions i tasques del Fons Europeu de Cooperació Monetària, i facilitar la utilització de l'euro, supervisant-ne el desenvolupament. El Banc Europeu assumirà les competències de política monetària: fixarà tipus d'interès, vetllarà per l'estabilitat de l'euro, supervisarà les entitats de crèdit. A més, els Estats membres hauran de cedir la sobirania de gran part de les seves reserves com a instrument eficaç d'intervenció.

Les funcions que es reserva el BCE són les de:

• mantenir l'estabilitat dels preus (com a principal objectiu),
• definir la política monetària de l'àrea de l'euro,
• posseir i gestionar les reserves oficials,
• realitzar operacions de canvi de divises,
• promoure el bon funcionament del sistema de pagaments,
• contribuir a la supervisió de les entitats de crèdit i a l'estabilitat del sistema financer.

El sistema Europeu de Bancs Centrals SEBC) estarà format, per tant, pels bancs centrals nacionals i pel Banc Central Europeu.

Dins d'aquest esquema, el Banc d'Espanya tindrà veu i vot en els òrgans rectors, si bé la seva capacitat d'influència dependrà de la proporció de vot que li correspongui i de la fórmula adoptada per validar la pressa de decisions (per majoria simple o qualificada).

En conclusió, és evident que les entitats bancàries hauran de redefinir la seva dimensió per a una major competència l'àmbit geogràfic i els segments de clientela que vol servir.

H.6 Consumidors

Els consumidors hauran d'adaptar-se a un nou patró monetari que durà dificultats i avantatges:

• el mercat serà més eficaç; empreses i consumidors no es veuran afectats pels tipus de canvi.
• es fomentarà l'ocupació
• els costs vinculats a l'existència de diverses monedes desapareixeran
• l'estabilitat internacional es reforçarà
• es consolidarà la sobirania monetària comuna dels estats membres.

L'ordenació de l'economia, sense tensions en els mercats de canvi, afavorirà el desenvolupament dels intercanvis i facilitarà un increment de l'estalvi i de la inversió.

A la vegada, l'estabilitat dels preus hauria de dur una reducció dels tipus d'interès, tot això per afavorir un entorn predisposat al creixement i a la creació d'ocupació.

Font: CENTRE BALEARS EUROPA

Bibliografia

EUROPE DOCUMENTS Nº1991, DE 3 DE JULIOL DE 1996. Informe del Consejo Ecofin a la Cumbre de Florencia sobre el estado de los trabajos preparatorios para la moneda única.

COMISIÓN EUROPEA. Unión Económica y monetaria. El camino hacia la Unión Económica y monetaria. El escenario de introduccción de la moneda única. Oficina de publicaciones oficiales de las Comunidades europeas. Luxemburgo, 1996.

COMISIÓN EUROPEA. Una moneda para Europa. Libro verde sobre las modadlidades pácticas para la introducción de la moneda única. Oficina de publicaciones oficiales de las Comunidades europeas. Luxemburgo, 1995.

NIETO SOLÍS, JOSÉ ANTONIO. Introducción a la economía de la Comunidad Europea. Colección Manuales Economía. Siglo XXI de España Editores, S.A. Madrid, 1993.

Tratado de la Unión europea. Textos consolidados de los Tratados Comunitarios. Secretaría de Estado para las Comunidades Europeas. Madrid, 1992.

VIÑALS, JOSÉ y otros autores. La economía española ante el Mercado Único europeo. Las Claves del proceso de integración. Ed. Alianza/Economía. Madrid, 1992.

RIPOLL CARULLA, SANTIAGO. La Unión Europea en transformación. El tratado de la Unión Europea en el proceso de integración comunitaria. Ed. Ariel Derecho. Barcelona,1995.

DIVERSOS AUTORES. Sistema fiscal español y armonización europea. Ed. Marcial Pons. Madrid, 1995.

PETERS, SANJAY. Barriers to Regional Economic Integrations between Unequal Partners: The case of Spain and the European Union. Quaderns de treball núm.19. Institut Universitari d'Estudis Europeus.

TAMAMES, RAMÓN. 1986-1996: Diez años en la Unión Europea. Presupuestos y Unión Monetaria: el euro que viene. Colección Dinero, núm.4. Ed. Edimadoz, 1996.

LOUIS, JEAN-VICTOR. Del sistema monetario europeo a la Unión monetaria. Documento. Oficina de publicaciones oficiales de las Comunidades europeas. Luxemburgo, 1990.

VAN YPERSELE, JACQUES Y KOEUNE, JEAN-CLAUDE. El sistema monetario europeo. Documento. Oficina de publicaciones oficiales de las Comunidades europeas. Luxemburgo, 1990.

COMITÉ MONETARIO DE LA COMUNIDAD EUROPEA. Compendium des textes comunautaires en matière monétaire. Oficina de publicaciones oficiales de las Comunidades europeas. Luxemburgo, 1990.