EDUVINET Home Efectes i Impactes del Turisme sobre els Medis Naturals Insulars de la
Mediterrània: El Cas de les Balears
English translation, Spanish translation




Sent to us by Catalina Servera Mestre and Francisca Alomar Borrás of the Govern Balear - Conselleria d'Educació, Cultura i Esports, SPAIN, 1997

Catalan translation of the Spanish original.

Contribution to the EDUVINET "Living Conditions of EU Citizen" subject







TÍTOL DE LA UNITAT DIDÀCTICA:


EFECTES I IMPACTES DEL TURISME SOBRE ELS MEDIS NATURALS INSULARS DE LA MEDITERRÀNIA: EL CAS DE LES BALEARS


Per a l'elaboració d'aquesta unitat s'han tingut en compte alguns aspectes didàctics estructurals del model educatiu establert per a l'educació secundària obligatòria (LOGSE)



0. Coneixements previs i possibilitats de realitzar un treball interdisciplinar

Abans del desenvolupament de la unitat didàctica que ara es presenta, els participants haurien d'haver treballat, almenys, els següents temes, o n'haurien de conèixer els elements fonamentals:

  1. El turisme com a fenómen social i econòmic de gran importància a escala mundial i, en concret, la seva influència en la vida de les illes Balears.
  2. La naturalesa a les illes Balears: trets generals (condicions ambientals de la insularitat, la fragilitat dels sistemes naturals insulars, la mediterraneïtat, la diversitat entre les illes) i elements particulars (endemismes, espècies singulars i/o excasses i/o en perill d'extinció, les principals activitats humanes -passades i presents- i els seus impactes ambientals, l'ordenació i la gestió del territori, les campanyes i programes de conservació d'espècies i/o de sistemes naturals singulars, etc.).
  3. Trets i possibilitats de la participació pública -legislació bàsica i institucions públiques i privades implicades- en un sistema democràtic de dret en el marc autonòmic, estatal i europeu.


Consideram, d'altra banda, que un tractament adequat d'aquesta unitat permet -en realitat, fomenta- l'elaboració d'una programació interdisciplinar amb intervenció de les àrees següents: llengua catalana, llengua castellana, llengua estrangera, ciències socials, ciències naturals, tecnologia, matemàtiques, plàstica, educació física, música i ètica. Altres àrees, de caràcter optatiu en alguns centres o que puguin ser desenvolupades circumstancialment com a seminaris durant el temps de durada d'aquesta unitat, també poden implicar-se en aquest projecte: taller de vídeo, taller de ràdio, taller d'expressió corporal o de teatre, taller de fotografia, impremta escolar, economia, etc.

La col·laboració d'altres estaments de la comunitat educativa també és possible -i necessària- pel que fa a l'associació de pares i mares, sector empresarial, institucions educatives, institucions municipals, etc.



1. Objectius generals de la unitat

Consideram que els principals objectius que els participants haurien d'assolir amb la unitat didàctica són, principalment, els següents:

1.1 Conèixer els efectes positius i negatius -impactes ambientals- del fenomen turístic sobre els medis naturals de les illes mediterrànies i, en concret, de les illes Balears.

1.2 Avaluar els efectes i els impactes anteriors sobre els medis naturals insulars.

1.3 Conèixer els principals mitjans i instruments -tant tècnics i polítics com educatius i informatius- de prevenció, reducció i correcció dels impactes ambientals del turisme sobre els medis naturals insulars.

1.4 Introduir el concepte de desenvolupament sostenible com a marc de referència socioeconòmic de futur i veure'n les implicacions fonamentals en el sector turístic.



2. Continguts

2.1 Fets i conceptes

En general, els conceptes que haurien de ser desenvolupats en el transcurs del temps dedicat a aquesta unitat didàctica, i amb les activitats que es proposen, haurien de fer referència sobretot als aspectes principals següents, entre d'altres:

  1. Impactes ambientals del turisme en els medis naturals de les illes mediterrànies: el cas de les Balears.
  2. El desenvolupament sostenible com a marc de referència per a un turisme de baix impacte en els medis naturals insulars.
  3. L'ordenació territorial i la protecció d'espais naturals: mesures per a la conservació i gestió de la diversitat biològica.
  4. La programació i difusió de campanyes de formació, d'informació i d'educació ambiental en el sector turístic.


De manera general, s'exposa el següent índex de conceptes que poden ser objecte de treball en la unitat. Com és lògic, el nivell de desenvolupament de cada concepte ha de ser adequat al grup de participants en l'experiència. Se cercarà especialment la comprensió bàsica dels conceptes generals i nuclears.

A La naturalesa: recurs turístic limitat

A.1 Factors limitants del desenvolupament turístic en general i a les illes en particular

A.2 El desenvolupament econòmic sostenible: concepte i trets essencials

A.3 Principals espais i medis naturals de les Balears

A.4 La conservació de la naturalesa: legislació i instruments

A.5 Els espais naturals protegits i la conservació d'espècies

B El territori i els impactes ambientals

B.1 L'ordenació del territori

B.2 El planejament territorial com a instrument de gestió territorial i ambiental

B.3 Impactes ambientals i la seva avaluació

B.4 El territori i el turisme: ús i ocupació


C Impactes del turisme sobre els medis naturals insulars

C.1 Els materials per a la construcció

C.2 El consum d'energia i d'aigua

C.3 Residus sòlids

C.4 La contaminació de l'aigua

C.5 El renou

C.6 Impacte de les activitats turístiques en els espais naturals (zones humides, la costa, platges, sistemes dunars, espais naturals, les muntanyes, el fons marí, els torrents, els boscos, etc.)


D Mesures per minimitzar els impactes del turisme sobre el territori i el medi natural

D.1 La participació ciutadana. Legislació

D.2 Iniciatives populars

D.3 Mesures preventives: el plantejament turístic com a instrument per a l'anàlisi i la millora del sector

D.4 El turisme alternatiu i alternatives al turisme



2.2 Procediments

L'assoliment dels objectius anteriors pot veure's facilitat mitjançant la realització d'activitats que permetin la pràctica de procediments relacionats amb:



2.3 Actituds i valors

El turisme, com qualsevol fenomen de caràcter social i/o econòmic, presenta dilemes, provoca efectes i situacions, i crea condicions que afecten positivament i negativament la vida de les persones i de les comunitats i les seves cultures. Naturalment, la unitat ha de preveure activitats que permetin els participants fer-se conscients d'aquestes qüestions problemàtiques. A continuació, es plantegen alguns exemples de continguts actitudinals:

3. Materials

Són molts, evidentment, els materials que els monitors o professors poden utilitzar com a suport de la unitat didàctica. A continuació se'n dóna una relació inicial:



4. Activitats que es poden desenvolupar i tractament de la diversitat

La complexitat del tema -una complexitat que és pròpia de tots els temes educatius de caràcter ambiental, en què la globalitat i la visió interdisciplinar són imprescindibles-, fa que el ventall d'activitats que es proposen sigui molt ampli. Els professors, en els condicionaments propis del marc escolar, hauran de seleccionar i prioritzar les que consideren més factibles, interessants o necessàries. Les activitats que s'esmenten a continuació són exposades només com a exemples. Una elaboració posterior permetria la proposta concreta de les activitats. Igualment permetria determinar quines àrees poden participar interdisciplinàriament en les diferents activitats. D'altra banda, la varietat d'activitats permet una atenció adequada a la diversitat d'alumnes participants, d'acord amb els seus interessos, expectatives, aptituds i motivacions.



5. Procediments i criteris d'avaluació

L'avaluació dels resultats del desenvolupament de la unitat ha d'incloure no només l'avaluació de si els participants han assolit i en quin grau els objectius previstos, sinó també l'avaluació del desenvolupament de les activitats i de la pròpia unitat didàctica per tal de fer les correccions pertinents i útils per a una aplicació futura. Han de tenir-se en compte també altres aspectes com: avaluació del grau de col·laboració entre les distintes àrees i disciplines didàctiques, de la comunitat educativa, dels sectors o institucions, etc. Entre d'altres, els instruments per a l'avaluació poden ser:


Pel que fa als criteris d'avaluació, hauran de ser definits pels dinamitzadors de l'experiència sobre la base del objectius que es pretenen aconseguir. Alguns exemples de criteris d'avaluació poden ser:

  1. Referit a l'objectiu número 1: assolir aquest objectiu voldrà dir que l'alumne/a serà capaç d'exposar alguns dels efectes i impactes del turisme sobre els medis naturals de les illes mediterrànies en general i de les Balears en particular, i asssenyalar els sistemes naturals més fràgils i més afectats per aquests impactes. També, que comprendrà el sentit limitant dels recursos ambientals en les illes mediterrànies en general, i a les Balears en particular.
  2. Referit a l'objectiu 2: assolir aquest objectiu voldrà dir que l'alumne/a serà capaç d'explicar la utilitat de les avaluacions d'impacte ambiental, sabrà fer una valoració raonada al seu nivell dels impactes ambientals del turisme, explicar els rudiments dels procediments per fer una avaluació d'impacte ambiental, i explicar a nivell bàsic els resultats d'una avaluació d'impacte ambiental.
  3. Referit a l'objectiu 3: assolir aquest objectiu voldrà dir que l'alumne/a serà capaç d'esmentar alguns instruments legislatius d'ordenació territorial i de planejament turístic a les Balears, útils per a la conservació de la naturalesa i per a la minorització dels impactes ambientals del turisme; també haurà de nomenar i explicar els principals instruments de caràcter tècnic, educatiu i informatius útils per a la conservació de la naturalesa.
  4. Referit a l'objectiu 4: assolir aquest objectiu voldrà dir que l'alumne/a serà capaç d'explicar el concepte de desenvolupament sostenible i d'esmentar algunes de les implicacions que aquest concepte té en el desenvolupament del sector tur´stic a les illes Balears. Especialment, haurà de saber valorar positivament la importància de la participació ciutadana en la difusió del concepte de sostenibilitat econòmica.



6. Bibliografia bàsica de consulta i/o per a la preparació de la unitat didàctica

La bibliografia que pot consultar-se per a l'elaboració dels materials didàctics útils en aquesta unitat és, per sort, abundant en aquest moment, atès que el tema ha estat objecte de sengles estudis per causa de la preocupació social que desvetlla a les illes Balears des de fa dues dècades. La relació següent és només una mostra d'aquesta bibliografia.


BLÁZQUEZ, M. (1991) El turisme i el medi ambient, del conflicte a la simbiosi. Memòria d'investigació. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear.

CADUTO, M.J. (1992) Guía para la enseñanza de valores ambientales. PNUMA. Ediciones de la Catarata.

CATALÁN, A. i CATANY, M. (1995) Educació ambiental a l'educació secundària obligatòria. Universitat de les Illes Balears.

CONSELLERIA DE TURISME DEL GOVERN BALEAR (1987) Llibre blanc del turisme a les Balears. Conselleria de Turisme, Universitat de les Illes Balears, Caixa de Balears.

DIRECCIÓ GENERAL D'ESTRUCTURES AGRÀRIES I MEDI NATURAL (1995) Illots del sud i l'oest d'Eivissa.

ENCICLOPÈDIA DE MENORCA. Obra Cultural de Menorca.

ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA. Grup Serra Edicions.

GOVERN BALEAR (1988) Butlletí d'Estadística Balear. Núm. 1 i 2.

HIERRO, I. (1990) La simulació a l'aula. Eumo Editorial.

HUNGEFORD, H.R. i Peyton R.B. (1992) Cómo construir un programa de educación ambiental. PNUMA. Ediciones de la Catarata.

MARTÍNEZ RABERNER, A. et al. (1990) Manifest del Comitè científic de les II Jornades del Medi Amient a les Illes Balears. El Mirall, núm 38.

MAYOL, J. i MAYOL, M. Islas. Enciclopedia de la Naturaleza en España. Vol. 3.

MAYOL, J. i MACHADO, A. (1992) Medi ambient, ecologia i turisme a les illes Balears. Editorial Moll. Palma.

MOREY, M. (1990) Medio ambiente y desarrollo insular. Lección inaugural. Universidad Internacional del Mediterraneo. Eivissa.

MOREY, M. (Ed.) (1992) Estudio integrado de la isla de Formentera. Bases para un ecodesarrollo. MOPT.

PNUMA (1992) Guía de simulacion y juegos para la educación ambiental. PNUMA. Ediciones de la Catarata.

POL LLOMPART, J.L. (1994) La Trapa. Una experiència en Educació Ambiental. Universitat de les Illes Balears.

RAYÓ, M. (1989) Els espais naturals protegits. Una eina per a la conservació i per al desenvolupament sostingut. Patronat de l'Escola Municipal de Mallorquí. Manacor. Mallorca.

RAYÓ, M. (1991) Ibiza y Formentera.

RAYÓ, M. (1991) Menorca. Editorial Anaya.

RAYÓ, M. (1994) Baleares. Editorial Anaya.

RAYÓ, M. (1994) Aproximació històrica a l'ús educatiu dels espais naturals a Mallorca (segles XIX i XX). Universitat de les Illes Balears.

RULLAN, O. (1987) Espai i ordenació del territori a Mallorca. Tesi doctoral. Inèdit. Universitat de les Illes Balears.

SBEA (1987) Didàctica de la natura a les Balears. Premsa Universitària. Palma.

SBEA (1993) Bases per a una estratègia d'educació ambiental a les illes Balears. Universitat de les Illes Balears.

SERVEI DE CONSERVACIÓ DE LA NATURALESA (1993) Educació per a la conservació. Documents tècnics de conservació, núm 22.

UICN, WWF & PNUMA (1980) Estrategia mundial para la conservación. La conservación de los recursos vivos para el logro de un desarrollo sostenido. Morges. UICN Publications Centre.

UICN, WWF & PNUMA (1991) Cuidar la terra: estratègia per al futur de la vida. Gland. Suïssa. Versió al català de la Societat d'Història Natural de les Balears. Parlament de les Illes Balears. Palma.

VIDAL, J.M. i MARTÍN, C. (Ed.) (1992) Jornades sobre conservació i desenvolupament a Menorca. Maó. Institut Menorquí d'Estudis.

VIDAL, J.M., RITA, J. i MARTÍN, C. (1994) Menorca, reserva de la biosfera. Consell Insular de Menorca-Institut Menorquí d'Estudis-Obra Social i Cultural "Sa Nostra".




Un exemple d'una part del contingut per desenvolupar aquesta unitat didàctica:

Efectes i impactes del turisme sobre els medis naturals de la Mediterrània: el cas de les Balears.


Text núm. 1: El desenvolupament sostenible

Amb la tecnologia pròpia de cada moment històric, els éssers humans han obtingut de la naturalesa els productes que necessiten per satisfer les seves necessitats: les terres de conreu, el bestiar salvatge i domèstic i els vegetals aprofitables, els minerals útils per a la manufactura, la indústria i la construcció, l'aigua i l'energia, els recursos marins... Així, les diferents societats han viscut un procés de creixement econòmic, espectacular des de la Revolució Industrial.

En les diferents èpoques, la humanitat ha usat tecnologies distintes, i alguna, però, ha causat danys en la naturalesa com, per exemple, la contaminació de l'aigua o de l'atmosfera, l'extinció d'espècies animals o vegetals, la desaparició d'ecosistemes naturals singulars, o l'esgotament dels recursos disponibles en la naturalesa. Però, a més, de vegades aquella activitat ha provocat en ocasions efectes socials igualment danyosos: l'excés de la població, la desigualtat econòmica entre països rics i pobres, la misèria, les guerres, moltes sequeres, la destrucció d'hàbitats naturals i de les cultures humanes que hi vivien, les migracions induïdes...

Ara se sap que el creixement econòmic no assegura sempre la qualitat de la vida de les persones i dels pobles. I, d'altra banda, se sap que, si ara es malbarata un recurs natural, les generacions futures no podran aprofitar-ne la utilitat. És per això que, des de fa unes dècades, moltes institucions públiques i privades internacionals -ONU, UNESCO, FAO, UICN, WWF, Banc Mundial, etc.- han establert un nou concepte de creixement econòmic: es parla ara de desenvolupament econòmic sostenible.

Un desenvolupament econòmic i social que permet satisfer les necessitats de la generació present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats. Un desenvolupament que no provoca desequilibris entre les societats ni impactes irreversibles sobre els recursos naturals o les fonts energètiques. Un desenvolupament econòmic que té en compte la conservació i el foment de la diversitat biològica de la naturalesa i de la diversitat cultural de l'espècie humana. Naturalment, aquest nou concepte de desenvolupament obliga les societats a no superar els límits de la naturalesa quan s'intenten satisfer les necessitats econòmiques dels individus o dels pobles.

El desenvolupament econòmic sostenible té, en efecte, uns límits: els límits marcats per les necessitats ja previsibles de les generacions futures de la humanitat, i els que asseguren la no destrucció de la naturalesa -espècies i hàbitats naturals-. També, els que asseguren la pau i la convivència entre els pobles i els països, i els que garanteixen el dret a la diferència i l'equitat en la distribució de la riquesa perquè tots els éssers humans visquin dignament i gaudexin dels drets a la salut, a l'educació, al treball, a l'habitatge, a la participació en la vida pública i, en general, perquè tots tinguem accés als drets de la persona reconeguts i proclamats en la Declaració Universal dels Drets Humans.

El desenvolupament sostenible no és un concepte que estigui definit de manera absoluta, sinó que és una aspiració, un procés. En realitat, és el camí que la humanitat ha d'emprendre per assegurar la viabilitat de la vida sobre el planeta en el futur. És per això que tots hi estam implicats, i és per això que la consecució d'un sistema mundial de desenvolupament sostenible esdevé un objectiu que tota la humanitat ha de compartir. Els organismes internacionals i els estats, a gran escala, i les comunitats locals i els individus, en cada un dels nostres llocs habituals de vida, participam en aquest gran projecte.



Text núm. 2: les illes Balears: la naturalesa

L'arxipèlag de les illes Balears és un conjunt d'illes relativament grans i habitades (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i d'altres illots, situat a la Mediterrània occidental, prop de les costes de la Península ibèrica. Les més conegudes de les illetes menors són: Cabrera i sa Dragonera a la costa de Mallorca, es Vedrà, sa Conillera i Tagomago a la costa eivissenca, i en Colom a la costa de Menorca. En totes, la naturalesa ofereix una mostra molt interessant, des del punt de vista científic, del que són els hàbitats naturals sotmesos a les condicions ambientals pròpies de les illes mediterrànies.

En efecte, les illes de la mar Mediterrània presenten algunes característiques, que no falten a les Balears, modelades per factors com la insularitat -separació de les illes de les terres continentals-, la climatologia pròpia de la regió -temperatures moderades, pluges torrencials a les primaveres i les tardors, i períodes de sequera estival llargs-, la salinitat -i altres condicionants marins-, i el poblament i l'extinció de les espècies que, de vegades, arriben a evolucionar a causa de l'aïllament de forma distinta a les espècies similars dels continents propers.

A les Balears, totes aquestes condicions han creat un paisatge molt variat i ric. Hi ha una relativa abundància d'espècies vegetals endèmiques -pròpies de les Balears; per exemple: l'estepa joana (Hypericum balearicum), a Mallorca. I hi ha una notable fauna amb exemples que cal destacar: les sargantanes de Menorca (Podarcis lilfordi) i d'Eivissa i dels illots que voregen Mallorca (Podarcis pityusensis); el ferreret (Alytes muletensis)-un petit calàpet que només viu a Mallorca-, el vellmarí (Monachus monachus) -un mamífer marí, avui lamentablement extingit-, i ocells com el voltor negre (Aegypius munachus), el falcó marí (Falco eleonorae), el busqueret de coa llarga (Sylvia sarda) o la gavina d'Audouin (Larus audouinii).

A més, les Balears tenen mostres més que destacables del conjunt d'hàbitats naturals propis de les illes mediterrànies. Així, poden trobar-s'hi paisatges quasi d'alta muntanya (serra nord de Mallorca), llargues platges i complets sistemes dunars (es Trenc a Mallorca, Son Bou a Menorca, arenals de Formentera), precioses cales (cala Deià a Mallorca, en Turqueta o cala Macarella a Menorca), illots (el subarxipèlag de Cabrera, situat al sud de Mallorca, i es Vedrà i Tagomago a la costa eivissenca), boscos d'alzines, de savines i de pins, torrents amb el llit en barrancs atapeïts de vegetació (a Menorca), albuferes i salobrars (albufera de Mallorca, albufera des Grau a Menorca, ses Salines d'Eivissa i Formentera), garrigues de mata (Pistacia lentiscus) i d'ullastre (Olea silvestris), amb arboceres (Arbutus unedo), garballons (Chamaerops humilis) i moltes altres espècies vegetals.

Tots aquests paisatges balears han estat històricament modificats per l'acció de la població humana, datada des de fa prop de cinc mil anys: els primitius pobladors (cultura talaiòtica de Mallorca i de Menorca), els fenicis (sobretot a Eivissa), els romans, els àrabs i els cristians han cobejat des de sempre les Balears, situades en un lloc privilegiat en l'occident mediterrani. Els monuments que procedeixen de les successives ocupacions contribueixen a la bellesa i l'interès que el patrimoni cultural balear provoca en els seus visitants actuals. Les distintes poblacions han modificat, doncs, el paisatge fent-hi un ús agrícola, forestal o, finalment, turístic (darrera meitat del segle XX). De cada un d'aquests usos, evidentment, n'han quedat mostres i impactes en tot el paisatge (muntanyes erosionades, costes urbanitzades, planures agràries, etc.).



Text núm. 3: Els recursos limitats de la naturalesa balear.

Adaptat de Medi ambient, ecologia i turisme a les illes Balears, 1992.

És evident que les illes tenen limitats els recursos naturals i la seva capacitat de resistir o adaptar-se als canvis que l'home pot induir. Molt en especial, hi ha tres recursos, a les Balears, que resulten limitants: l'aigua, el sòl i l'energia. Aquests són els factors que modelen, bàsicament, la capacitat de càrrega d'un territori i, en conseqüència, sobre els quals bascula la seva ecologia i la seva economia.

D'aigua, en tenim la que plou, i n'hem perduda molta. Res més fantasiós i infundat que els rius subterranis que vénen del continent. Podem aprofitar sols una part de l'aigua que plou cada any sobre les illes. I encara cal tenir present que incrementar el nivell de l'ús de l'aigua a les Balears pot repercutir en la conservació dels ecosistemes. Existiria s'Albufera de Mallorca si totes les aigües de la seva conca fossin captades i utilitzades? Sobreviurien els ferrerets -que viuen només en els torrents de les muntanyes de Mallorca- si es fessin nous pantans a la Serra?... No som, per dir-ho clar, l'única espècie que necessita aigua a Mallorca. La deforestació i l'erosió fa molts d'anys que varen acabar amb els cursos d'aigua permanent a les illes. Fins i tot el famós "riu" de Santa Eulària d'Eivissa, que tal vegada va hostatjar peixos d'aigua dolça fins ben entrat aquest segle, és avui un torrent ocasional, que pot passar ben sec mesos, o anys.

El sòl: una limitació més. Sabem que el sòl fèrtil és un producte de la geologia local i el clima, que al llarg de tot el procés de la successió ecològica, creen el propi suport de la vegetació, que a la vegada nodreix i congria el propi sòl. Així són precisament els alzinars, els boscos que determinen els millors sòls de les Balears. Bona part de les millors terres de conreu illenques estan situades en el domini potencial de l'alzinar, la regió que degué ser ocupada per aquests boscos abans de l'expansió agrícola dels illencs, fa sols alguns mil·lennis. Els boscos patiren recessió per la competència per la superfície del sòl, però també hi fou espoliada la terra -transportada a les marjades, de les quals tenim alguns milers de km sols a Mallorca- i el propi bosc ha estat la font energètica (llenya i carbó) més important de l'illa fins ben entrat aquest segle. No sempre s'ha explotat amb mesura i prudència, cosa que explica la degradació de la vegetació forestal i l'erosió del sòl, que l'ha feta irreversible.

L'aprofitament energètic ha variat de manera molt considerable al llarg del temps. Els sistemes econòmics tradicionals, mantinguts durant centúries, es basaven en tres fonts d'energia: animal, per moltes tasques agrícoles i de transport; eòlica, per la navegació i algunes indústries agràries (a Mallorca han arribat a funcionar més de 1200 molins de vent per treure aigua de les capes del subsòl), i vegetal (llenya o carbó), per als usos domèstics. L'energia fòssil (lignits) comença a ser explotada a la segona meitat del XIX, i sols en aquest segle és important o definitiva la contribució de les fonts exteriors (carbó o petroli).



Text núm. 4: Principis per viure de manera sostinguda.

Adaptat de Cuidar la terra: Estratègia per al futur de la vida. UICN, WWF & PNUMA. Gland. Suïssa, 1991.

La gestió dels recursos naturals en una economia de desenvolupament sostenible exigeix que les comunitats humanes tinguin en compte alguns criteris essencials que assegurin la sostenibilitat. Alguns d'aquests criteris són, entre d'altres: la previsió per evitar desequilibris, el manteniment i la millora de les condicions de vida bàsiques per a tots els homes i dones, el manteniment dels processos biològics i dels cicles ecològics essencials, i ,finalment, la consciència que els recursos són limitats.

D'aquests criteris se'n deriven uns "principis per viure de manera sostinguda", que són, sobretot:


(1) La capacitat de càrrega d'un sistema natural ve determinada per les condicions generals següents:

  1. Les taxes d'utilització de recursos no han de superar les seves taxes de regeneració.
  2. Les taxes d'utilització de recursos no renovables no han de superar la taxa a la qual els seus substituts renovables es desenvolupin gràcies a la tecnologia i la creativitat humanes.
  3. Les taxes d'emissió d'agents contaminants no han de superar la capacitat d'assimilació del medi ambient.



Text núm, 5: Conclusions mediambientals del Llibre blanc del turisme a les illes Balears.

Adaptat de Llibre Blanc del Turisme a les Balears. Conselleria de Turisme, 1987.



Text núm. 6: Valors del consum d'aigua per persona i dia: l'ús d'un factor limitant

Adaptat de Medi ambient, ecologia i turisme a les illes Balears, 1992, i del Llibre Blanc del Turisme a les Balears, 1987.



VALORS DE CONSUMS UNITARIS D'AIGUA
Litres/dia Règim auster Règim normal Règim de luxe
Habitant rural 80 140 -
Habitant urbà 210 250 300
Lllit turístic 350 440 800



Text núm. 7: Efectes negatius del medi sobre el turista: elements de qualitat ambiental que percep el turista.

Adaptat de Medi ambient, ecologia i turisme a les illes Balears, 1992.

Sembla clar que el nivell de tolerància ambiental i personal d'un gran sector dels estrangers (especialment del que es denomina turisme de qualitat) és més restrictiu que el dels illencs. Un mallorquí, per exemple, pot acceptar o ignorar la presència de brutor a les jardineres urbanes o als pinars. Molts turistes, no. Si traslladam aquests símils a la higiene dels serveis públics o del paisatge, és fàcil pensar en l'impacte que poden tenir sobre el turisme les vores de les carreteres plenes de fems de tot tipus (llaunes, plàstics, papers, botelles...), a més amb una vegetació escassa que no les amaga. Als països nòrdics, més plujosos, la gent llança menys els residus per la finestreta, i, a més, la vegetació l'emmascara més ràpidament. No cal lamentar-se de la nostra situació, sinó netejar (i educar) més.

Pot succeir que el grau de deteriorament vagi en augment sense arribar al límit de tolerància dels illencs, que provocaria la reacció (reparacions i neteges), però que molt abans hagi superat les quotes que accepten els estrangers.

La reacció d'aquests: no tornar, parlar malament de les Balears, en definitiva, el desprestigi. Les continuades queixes ambientals dels turistes i dels professionals del turisme són un senyal d'alarma molt important, més que per les seves conseqüències directes -que poden ser greus- pel seu valor indicatiu.



Text núm. 8: Per a un turisme sostenible

Adaptat del Decàleg d'Ecotrans, per a un turisme conscient i responsable.

  1. Tots els llocs tenen una història, una cultura i uns valors naturals: els turistes hauríem d'informar-nos sobre aquests temes, de manera que la nostra conducta i la nostra actitud no provoqui perjudicis.
  2. Si, com a turistes, triam els establiments turístics que hagin adoptat mesures per reduir l'impacte paisatgístic i ambiental (arquitectura tradicional, estalvi d'aigua i d'energia, transport col·lectiu dels hostes, etc.), contribuirem a donar suport a aquestes iniciatives.
  3. Els recorreguts a peu, amb bicicleta, el turisme eqüestre, etc., són alternatives més respectuoses envers el medi natural i cultural de les àrees turístiques que d'altres com el motocros (erosió del sòl, contaminació atmosfèrica i acústica) i el golf (consum desmesurat d'aigua, contaminació per productes químics i fitosanitaris).
  4. L'obtenció d'aigua i energia és cara i provoca impactes seriosos en el medi natural. Cal fomentar l'estalvi entre els turistes.
  5. Per generar menys fems, cal que siguin refusats els productes amb embolcalls innecessaris o suggerir a la direcció dels establiments hotelers que utilitzin envasos reciclables.
  6. Consumir productes naturals de la zona permet gaudir de l'autèntica gastronomia local i contribuir a l'economia familiar i a la pervivència d'uns usos del sòl compatibles amb la conservació de la naturalesa.
  7. Els espais naturals protegits s'han creat per preservar llocs i espècies de gran valor ecològic. Tots tenen centres d'acollida i interpretació que proporcionen les orientacions necessàries per valorar la seva importància i per gaudir més de la visita.
  8. A les zones rurals és més fàcil oblidar-se del cotxe i podem optar per conèixer l'entorn a peu, amb bicicleta o amb transport públic. Però, hem d'extremar les precaucions per tal d'evitar incendis forestals, destorbs a la fauna, i l'abandonament dels nostres fems. No fomentem, tampoc, l'urbanització en sòls rústics. El turisme rural permet l'estabilització de les poblacions rurals, la recuperació de productes artesanals i agraris, el manteniment de valors històrics i artístics i la conservació de la naturalesa.
  9. Quan comprem productes, triem els de l'artesania local. No hem de comprar plantes ni animals, ni vius ni morts; si ho fem, contribuïm a la seva extinció.
  10. Les vacances són la millor oportunitat per viure estretament amb els nostres fills i, a través del nostre exemple, educar-los en el respecte cap a la naturalesa i cap a les persones i els pobles.



Text núm. 9: Necessitat de la protecció ambiental per a una política de desenvolupament sostenible.

Adaptat del Llibre blanc del turisme a les Balears, 1987.

La idea de protecció ambiental no comporta únicament criteris restrictius d'ús, sinó la idea de desenvolupament sotenible, que permet totes les intervencions humanes que no degradin el medi ambient en el sentit de permetre la continuació indefinida dels usos sense que hi hagi esgotament de recursos ni danys irreversibles a l'ambient natural. D'aquesta manera, s'intenta fer compatible la conservació dels valors naturals i culturals amb les legítimes aspiracions socioeconòmiques de la comunitat humana que ocupa el territori.




Bibliografia


CADUTO, M.J. (1992) Guía para la enseñanza de valores ambientales. PNUMA. Ediciones de la Catarata.

CATALÁN, A. i CATANY, M. (1995) Educació ambiental a l'educacio secundària obligatòria. Universitat de les Illes Balears.

CONSELLERIA DE TURISME DEL GOVERN BALEAR (1987) Llibre blanc del turisme a les Balears. Conselleria de Turisme, Universitat de les Illes Balears, Caixa de Balears.

DIRECCIÓ GENERAL D'ESTRUCTURES AGRÀRIES I MEDI NATURAL (1995)Illots del sud i l'oest d'Eivissa.

ENCICLOPÈDIA DE MENORCA. Obra Cultural de Menorca.

ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA. Grup Serra Edicions.

GOVERN BALEAR (1988) Butlletí d'Estadística Balear. Núms. 1 i 2.

HUNGEFORD, H.R. i PEYTON, R.B. (1992) Cómo construir un programa de educación ambiental. PNUMA. Ediciones de la Catarata.

MAYOL, J. i MAYOL, M. Islas. Enciclopedia de la naturaleza en España. Vol. 3.

MAYOL, J. i MACHADO, A. (1992) Medi ambient, ecologia i turisme a les Illes Balears. Editorial Moll. Palma.

MOREY, M. (Ed.) (1992) Estudio integrado de la isla de Formentera. Bases para un ecodesarrollo. MOPT.

NOVO, M. (1995) La educación ambiental. Bases éticas, conceptuales y metodológicas. Editorial Universitas. Madrid.

PARDO DÍAZ, A. (1995) La educación ambiental como proyecto. ICE-Universitat de Barcelona/Horsori Editorial. Barcelona.

PNUMA (1992) Guía de simulación y juegos para la educación ambiental. PNUMA. Ediciones de la Catarata.

RAYÓ, M. (1994) Baleares. Editorial Anaya.

RAYÓ, M. (inèdit, 1997) Unitat didàctica "Efectes i impactes del turisme sobre els medis naturals insulars de la Mediterrània: el cas de les Balears". Es pot cosultar a la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports del Govern Balear.

SBEA (1987) Didàctica de la Natura a les Balears. Premsa Universitària. Palma.

SERVEI DE CONSERVACIÓ DE LA NATURALESA (1993) "Educació per a la Conservació". Documents Tècnics de Conservació, núm 22.

UICN, WWF & PNUMA (1980) Estrategia Mundial pera la Conservación. la Conservación de los recursos vivos para el logro de un desarrollo sostenido. Morges. UICN Publications Centre.

UICN, WWF & PNUMA (1991) Cuidar la Terra: Estratègia per al futur de la Vida. Gland. Suïssa. Versió al català de la Societat d'Història Natural de les Balears. Parlament de les Illes Balears. Palma.

VIDAL, J.M., RITA, J. i MARTIN, C. (1994) Menorca Reserva de la Biosfera. Consell Insular de Menorca-Institut Menorquí d'Estudis-Obra Social i Cultural "Sa Nostra".




















• • Copyright © IWB e.V. 1996-2000 Webmaster: ohlendorf@eduvinet.de • •
• • 800 x 600 recommended
• •




|Introduction & Sitemap| |EDUVINET Didactically & Methodically|  
|Full Text Teaching Materials| |EDUTALK Discussion Forum| |Link Collection|
|EDUVINET Authors| |Add your URL & Materials| |EDUVINET Logos|
|Mailinglist| |Guestbook| |Search & Search Engines| |Homepage|