|
Unidat Didàctica:
Visita al Parc Nacional Marítimo-Terrestre de Cabrera |
| In English, In Spanish (Castellano) |
By
Margalida González,
Miguel Rayó,
Ma del Pilar Gassó, Palma de
Mallorca, SPAIN, 1998
Catalan translation of the
Spanish original.
Contribution to the
EDUVINET "Global Challenge"
subject
Cada any a fi de curs anem a Cabrera.
L'interés pedagògic de Cabrera és molt gran, perquè l'arxipèlag ve a ésser un laboratori natural : donat el seu petit volum i la simplicitat dels seus ecosistemes és relativament fàcil l'estudi dels mecanismes de l'evolució i dels conceptes bàsics de l'ecologia. Al mateix temps podrem conèixer quines han estat les utilitzacions humanes de larxipèlag de Cabrera en el transcurs del temps i com sha passat dels usos purament utilitaris als de la conservació de lespai natural.
També ens permet repassar els conceptes fonamentals del currículum de les Ciències Naturals al 4t de ESO i a la vegada possar en pràctica aquelles actituds que tant hem procurat fomentar en l'estudi de l'Ecologia (Temes transversals), especialment en aquells que fan referència a la conservació de les espècies naturals i dels espais naturals.
(En l'aula)
(En la visita a l'espai natural)
Situació i geografia de l'Arxipèlag
L'arxipèlag de Cabrera està situat a la Mediterrània Occidental al sud de l'illa de Mallorca, l'illa major del conjunt balear, entre 2º 54' 26" E i 2º 59' 18" E i 39º 07' 06" N i 39º 13' 03"N. Consisteix en una illa principal anomenada Cabrera i 18 illes menors.
Concepte d'illa
Les illes són terres envoltades per mar.Una anàlisi amb cura d'aquesta coneguda definició ens permet d'observar que no és gaire precisa ja que podría també ser la definició d'un continent.És per això que em d'afegir una variable, l'extensió.Tenint en compte la mida de l'espai de terra envoltat per la mar podrem distingir entre continents, illes, illots, esculls...
L'extensió de l'Arxipèlag és de 13,22 Km2 i la de l'illa de Cabrera de 11,55 Km2 .Tret de l'illa dels Conills la resta són petits illots, alguns pràcticament inaccesibles.
Com s'ha format l'Arxipèlag de Cabrera
L'origen de les illes és divers: unes tenen origen volcánic, altres són coral.lines, altres són bocinets de continent que l'aigua ha trencat al inundar la mar les valls i les planes que les unien a terra.Les illes de larxipèlag de Cabrera, com la majoria de les illes mediterrànies, pertanyen al tercer grup.
El relleu de l'arxipèlag no ha estat sempre com el coneixem a l'actualitat, sinó que és el resultat d'una serie de complexos fenòmens geològics que han actuat durant millions d'anys.
Al Juràsic, fa uns 200 milions d'anys (m.a.), el Mediterràni era un gran oceà anomenat Mar de Tethys, i el que avui és Cabrera era el fons del mar, on s'hi dipositaven sediments i restes d'animals i plantes marines. Per això és tan freqüent trobar-hi fóssils d'organismes marins.La compactació de tots aquests sediments va produir roques calcàries estratificades.
A finals de l'Oligocè, el moviment de les plaques europea i africana va plegar i aixecar aquestes roques, originant la gran serralada Bètica, de la qual Cabrera i Mallorca en formaven part.
En el Pliocè, la darrera època de l'era Terciària, les illes es van separar de la Península Ibérica.
Al Quaternari, el clima ha sofert canvis bruscos que provoquen fortes variacions del nivell de la mar.Els periodes glaciars van causar la congelació de grans masses d'aigua, que es van acumular en forma de gel , tocant als pols i sobre les grans serralades.El nivell del Mediterrani va baixar més de 100m. i, a causa de això Cabrera va quedar unida a Mallorca i Menorca .
Després de l'últim periode glaciar, els gels es van fondre, el Mediterràni va anar recuperant el seu nivell i, fa uns 12.000 anys, Cabrera va quedar definitivament separada de Mallorca.
Quant a la geologia
L'illa de Cabrera és una continuació meridional de les serres de Llevant de Mallorca. La seva costa ofereix uns afloraments de gran qualitat que proporcionen unes condicions óptimes per a l'estudi de la geología.Molts fenómens geológics són molt clars a Cabrera on podreu veure anticlinals, sinclinals, falles etc.
Els material més antics són de l'era Secundària però tambè en trobem de l'era Terciaria plens de nummulits (uns dels fóssils més abundants ), i del Quaternari.
Cabrera presenta una costa extremadament retallada que s'endinsa entre relleus calcàris.Entre les dues carenes més importants (que presenten alçaries de més de 100m), se situa l'entrant del port on desembarcarem, que constitueix el recer més protegit de l'arxipèlag.
Durant milers d'any l'aigua de pluja ha anat dissolent la roca calcària en un procés químic - la karstificació-, el resultat del qual és l'aparició de coves, buits, ressalts, etc.
Així mateix l'acció de les ones sobre el litoral, soscava els penya-segats i determina el modelatge de la costa formant arcs, grutes, cocons, etc.
Les condicions ambientals i la limitació de lespai de larxipèlag de Cabrera determinen que les comunitats d'essers vius que hi prosperen presentin les següents característiques:
Els vegetals
La manca de precipitacions i la pobresa dels sòls determinen un tipus de vegetació adaptada per a poder suportar laridesa de lestiu.
Arbres
Lúnic arbre present a larxipèlag és el pi (Pinus halepensis).
Aquest és un pi de distribució estrictament mediterrània i és probablement larbre més abundant de les illes Balears.
Quan els factors ambientals són idonis arriba a desenvolupar-se fins a arribar als 20 m dalçada, però a llocs molt ventosos no passa dels dos metres.
Les pinyes, de forma cònica, són més petites que les daltres pins. Les fulles aciculars, de color verd clar, tenen uns 6 cm de llargària i estan agrupades de dues en dues.
Els pinars, que cobreixen un terç de la superfície de la illa gran, Cabrera, estan localitzats a la zona nord, però es troben també distribuits en petits nuclis per tot arreu.
Arbusts
La vegetació dominant a Cabrera és la garriga o matoll.
A la garriga hi trobam abundants espècies arbustives adaptades a viure sobre un sòl pobre i a suportar laridesa de lestiu.
La major part daquestes plantes són verdes durant tot lany i tenen les fulles petites i dures (coriàcies ). Això fa que és redueixi la transpiració de la planta, és a dir la pérdua daigua per evaporació a les fulles.Aquesta és una característica pròpia de les plantes de la regió mediterrània .
Els exemples més importants daquest tipus de plantes són la mata (Pistacia lentiscus) i lullastre (Olea europaea).
També hi trobam altre tipus darbusts més petits i amb les fulles aciculars, en general són plantes aromàtiques, carregades desències. Dentre aquest grup es poden citar el xiprell (Erica multiflora) i el romaní (Rosmarinus officinalis).
Altres plantes
Entre lextens nombre de plantes presents a larxipèlag i que no sinclouen en els dos grups anteriors destaca per les seves característiques la rapa pudenta (Dracunculus muscivorus).
Aquesta planta és un endèmisme tirrènic, es a dir, només creix en algunes illes de la Mediterrània, Còrcega, Sardenya i les Balears.Pertany a la familia de les Ariàcies. És molt vistosa, forma durant labril una inflorescència gran en forma dembut de color púrpura amb taques fosques, les flors, femenines i masculines, es disposen en torn a un vara central o espàdix de manera que les femenines queden a la base i les masculines un poc mes amunt.
La pol.linització daquestes plantes és un exemple de mutualisme.
Les flors masculines i femenines maduren en moments diferents per tal devitar lauto pol.linització.Quan les flors femenines són fèrtils la planta despren una una forta olor fètida que atrau les mosques. Els insectes entren dintre lembut, portant polen duna altre flor, però no poden sortir fins que al cap de dos o tres dies, les flors femenines shan mustiat i les masculines que durant aquest curt periode han esdevingut fèrtils les han impregnat amb el seu polen.
La polinización de estas plantas es un ejemplo de mutualismo.Las flores masculinas y femeninas maduran en momentos diferentes para evitar la autopolinización. Cuando las flores femeninas son fértiles la planta desprende un fuerte olor fétido que atrae a las moscas. Los insectos entran en el embudo, llevando polen de otra flor, pero no pueden salir hasta que al cabo de dos o tres días, las flores femeninas se han mustiado y las masculinas, que durante este corto periodo se han hecho fértiles, las han impregnado con su polen.
Els animals
La limitació de lespai i, per tant, dels recursos, juntament amb la climatologia relativament adversa fan que el nombre despècies animals presents a larxipèlag sigui reduïda.
Pel que respecta als vertebrats terrestres citats, hi trobam tan sols tres espècies de rèptils. Els mamífers estan representats per nou espècies de les quals només les tres de rates pinyades, (Hypsugo savii, Plecotus austriacus, Miniopterus schreibersi), es poden considerar autòctones. La resta despècies des de la geneta al moix han estat introduïdes per lhome.
Rèptils:
Dragó, (Tarentola mauritanica)
Dragonet (Hemidactylus turcicus)
Sargantana (Podarcis lilfordi)
Mamífers introduïts:
Geneta, (Genetta genetta)
Eriçó, (Atelerix algirus)
Conill, (Oryctolagus cuniculus)
Rata, (Rattus rattus)
Ratolí, (Mus musculus)
Moix, (Felis silvestris)
Els anfibis són tal vegada els grans absents (segurament degut a la falta dacumulacions permanents daigua).
Pel que fa a les aus són el grup de vertebrats que presenta una major diversitat ja que, com és obvi, la mar no suposa una barrera que les separi definitivament del continent o de les illes grans, com és el cas de la major part dels altres animals.
Per a les aus marines i certes rapinyaires, algunes delles en perill dextinció, el parc natural representa una àrea tranquila, allunyada dels homes, idònia per a la nidificació.
Dentre les aus marines, lespècie més amenaçada, en perill dextinció, és la gavina corsa (Larus audouinii). Aquesta és una au endèmica del Mediterrani i té a Cabrera una de les principals àrees de criança.
Altres espècies presents a larxipèlag són:
Noneta (Hydrobates pelagicus)
Baldritja (Puffinus yelkouan mauretanicus)
Virot (Calonectris diomedea)
Corb marí (Phalacrocorax aristotelis)
Gavina (Larus cachinnans)
Lesrapinyaires també estan ben representades, dentre elles laguila peixatera (Pandion haliaetus), el falcó marí (Falco eleonorae) i el falcó (Falco peregrinus) són espècies amenaçades que crien en els penyasegats.
Les sargantanes
La casi absència de depredadors en l arxipèlag implica que algunes espècies shi desenvolupin millor que en altres indrets. Aquest és el cas de la sargantana balear que es va extingir de les illes grans, Mallorca i Menorca, amb larribada de lhome, però que ha sobreviscut sense problemes a totes les illes i illots de Cabrera.
Les sargantanes de larxipèlag pertanyen a lespècie Podarcis lilfordi. Són de talla més bé modesta, 14 cm de cap a coa en els mascles de les races més grans (uns 8 cm de cap a cloaca). Les escates són molt fines i abundants. El color és molt variable, terrós verdenc o blau fosc gairebé negre. El ventre és blanquinós, taronja o blau, amb alguna taca fosca a la gargamella.
Les sargantanes són un exemple extraordinari dadaptació al medi. Només a larxipèlag de Cabrera shi compten 11 subespècies que es distingeixen les unes de les altres per petites variacions en la forma i el color. Aquestes diferències es pensa que són el fruit de la selecció natural i laïllament genètic a què han estat sotmeses desde al menys 6.000 anys.
El cas de Cabrera: de les restes talaiòtiques a la conservació de la naturalesa.
Les illes mediterrànies, pel fet d'estar situades enmig d'un mar tancat, han servit sempre de punt de referència pels navegants, que els utilitzaven com a refugi en dies de temporal, com a font de proveïment d'aigua o queviures, o com a lloc de colonització i de poblament.
Les illes mediterrànies han estat objecte d'aquests usos des de temps prehistòrics. Així, a Cabrera s'hi han trobat restes talaiòtiques molt antigues, que indiquen la presència temporal d'humans en el lloc. D'altra banda, els arqueòlegs han trobat en els fons marins de Cabrera restes de naufragis, vaixells que transportaven àmfores de vi, oli i gra, per les costes de la Mediterrània clàssica grega i romana.
Sembla ser que en els primers segles de l'Edat Mitjana hi hagué un establiment religiós a l'illa, i que durant tota l'època el port de Cabrera, que és un excel.lent refugi per a les naus, fou visitat per mercaders, pirates, pescadors i navegants. De fet, el castell de Cabrera s'alçà en el segle XIV per a impedir que els pirates berberiscos utilitzassin el port de Cabrera com a refugi, abans i desprès de les seves incursions per la costa de la veïna illa de Mallorca. El segle passat s'hi instal.laren els fars actuals. Mentre hi hagué pobladors -fins a la segona meitat del segle XX-, a Cabrera s'hi han conreat cereals i hi han pasturat ovelles i porcs i sobretot, cabres, actualment eliminades. És possible que el nom de l'illa tengui a veure amb l'abundància d'aquest darrer mamífer. Encara avui en dia, els pescadors hi cerquen refugi en dies de tempesta, i lloc per al descans i per a cosir i repassar les xarxes.
El fet històric més destacable a Cabrera, però, fou el del confinament a l'illa de milers de presoners francesos, soldats de l'exèrcit napoleònic derrotat a la batalla de Bailén, a principis del segle XIX. L'empresonament d'aquests homes fou una vertadera tragèdia. Un senzill monument de pedra recorda l'esdeveniment. A finals del segle passat i principis d'aquest, Cabrera fou amagatall de contrabandistes i fins i tot s'hi va voler instal.lar una colònia agrícola, amb població estable. La colònia fracassà. Després, durant la primera guerra mundial, l'illa fou ocupada per l'exèrcit espanyol, que arribà a utilitzar els illots i Cabrera com a lloc de maniobres i exercicis militars.
Darrerament i durant prop de vint anys, els naturalistes i proteccionistes estudiaren la fauna i la flora dels illots, i arribaren a la conclusió que els valors naturals de l'espai, la seva fauna -les sargantanes, les aus marines, els falcons- i la seva flora -amb alguns endemismes notables-, tant terrestre com marina, necessitaven ser conservades per a sempre.
Ara, Cabrera és un Parc Nacional; això vol dir que l'espai natural comprès entre els límits del parc resten protegides d'usos humans inadecuats. Uns guardes -homes i dones- vigilen que els visitants a l'illa no facin malbé els elements naturals del lloc, on només poden realitzar-se activitats d'investigació, educació ambiental i turisme naturalista. Un museu instal.lat en una de les velles cases agrícoles de Cabrera permet que el visitant conegui la història dels usos humans dels illots, i també els valors naturals que contenen.
Activitats inicials i de recerca d'informació
* En relació a allò que s'hagi pogut treballar en les parts anteriors de la unitat (història geològica i formació de les illes, condicions climàtiques, sistemes naturals, espècies de fauna i flora, etc.), els alumnes assajaran d'establir mitjançant un debat a l'aula quines poden ser les possibles utilitats que els humans han trobat o poden trobar en les petites illes mediterrànies.
Es presenta a continuació una llista exhaustiva dactivitats per a realitzar abans, durant o desprès de la visita.
(En la visita a l'espai natural)
Criteris i activitats d'avaluació
L'avaluació d'aquesta part de la unitat es realitzarà, sobretot, de forma qualitativa en funció de l'actitud positiva manifestada per l'alumne/a durant els diferents moments de desenvolupament de les activitats.
Es valorarà especialment la realització dels treballs per iniciativa pròpia, l'esperit de col.laboració en treballs de grup, l'interès en la proposta, la presentació correcta i puntual dels materials elaborats, els continguts exposats i destacats, les dades aportades als treballs col.lectius, etc.
Els coneixements es poden avaluar mitjançant la realització d'un test abans de la visita al parc nacional i d'un altre un cop realitzada l'excursió.
Els procediments i les actituds hauran d'avaluar-se durant la realització de les diferents tasques. Per a l'avaluació de les actituds serà molt útil la lectura dels diaris de cada alumne durant la realitació de la unitat.
La priorització dels objectius a assolir, i del grau de consecució de cada objectiu, dependran dels trets dels alumnes considerats individualment i dels trets del grup. El professorat haurà d'assignar a cada alumne/a o a cada grup alguna o algunes de les activitats previstes.
Es realitzaran aquelles de les esmentades que es considerin no superades positivament per part dels alumnes individualment o del grup.
Amb la varietat d'objectius (conceptuals, procedimentals i actitudinals) i d'activitats (d'expressió gràfica i escrita, de recerca, de documentació gràfica, d'habilitats socials, d'expressió corporal i dramatització, etc.) exposades en les planes anteriors creiem que el professorat té elements suficients per a assignar a cada alumne o grup les que responguin millor als seus interessos, preferències i necessitats.
Els alumnes faran una recerca en la següent bibliografia, posada a la seva disposició:
Els dibuixos pertanyen a:
Enlaces de Internet relacionados con el medio ambiente
• • Copyright © IWB
e.V. 1996-2000 • Webmaster:
ohlendorf@eduvinet.de
• •
• • 800 x 600 recommended
• •